CLOENDA

Tal com ens havíem proposat quan varem iniciar el curs hem anat teixint el nostre blog amb moltes formes i textures. Nuant i desnuant amb diversos materials l’hem guarnit amb els millors ornaments: història, art, poemes, frases, personatges, música, records...

Jo he gaudit, d’allò més, teixint el meu blog, revivint molts moments importants de la meva vida i ampliant coneixements sobre la dansa que m’ha acompanyat sempre. He recordat sardanes ballades intensament en plena joventut, altres escoltades en concerts. He après més dels seus compositors i intèrprets i he descobert lletres de sardanes que no coneixia.

També ha estat molt enriquidor veure i escoltar els treballs fets per les meves companyes de classe amb els seus blogs tan plens de bons continguts i teixits amb tanta cura. Gràcies companyes.

Per acabar vull donar una agraïment molt especial a les nostres professores que tan intensament han treballat per fer-nos interessar i aprendre a teixir els nostres blogs.

              Una forta abraçada a totes. 

RICARD VILADESAU I CANER

Va ésser un virtuós de la tenora. Era considerat el millor instrumentista de tenora de la seva época i en Pau Casals el va anomenar “ el princep de la tenora” . Nascut a Calonge de les Gavarres, Baix Empordà l’any 1918 va fer de solista en diverses cobles, fins que ingressà a la Principal de la Bisbal dirigida per Josep Coll. Era l'únic capaç d'interpretar determinades obligades de tenora, com la seva pròpia composició Sa Roncadora.

Amb dotze anys ja tocava i flabiol i amb catorze la tenora a la cobla La Principal de Calonge.

Tres factors importants, i cap d’ells gratuït, van fer de Viladesau, una de les figures més importants del sardanisme modern: com ja hem dit unes aptituds excel·lents per a la interpretació de la tenora, una dilatada estada a la primeríssima La Principal de la Bisbal (disset anys ) i una fecunda producció com a compositor (més de dues-centes).

En deixà la Principal de la Bisbal i marxà a viure a Barcelona per entrar a l'Orquestra simfònica Ciutat de Barcelona, com a viola titular i tenora ocasional. Continuà impartint a la seva nova ciutat les classes de tenora i tible que havia encetat a la Bisbal i a Girona, i les complementà ara amb la publicació del Mètode per a tenora.

Entre les seves composicions hi ha les populars Girona m'enamora, Sa roncadora, El tutut de l'avi, Pic, repic i repicó, Oca amb naps, Sal i pebre, Impetuosa, Llibertat, El carrilet, Me la dedico, L'avi Enric, Cala s'Alguer, A en Josep Coll, A en Ramon Rosell, Aquell rossinyol...

i sardanes per a la plaça com: Hermínia, De festa a festa, Hilarienca, Lleida ciutat pubilla, A Mataró, El cantaire de Montgrí, Aigua xelida, Bandera d'aplec, La sardana de Llafranc, Festeig, Arenys de Munt, Geltrunenca, Mar de Tossa, Port de Llançà...

i de concert, d'una acurada instrumentació: Girona 1808, Alt Empordà, Flors a la Moreneta, Perdó, Marona, Selva i Empordà, En Jordi...

Entre les distincions que va rebre, hi ha la Creu Sant Jordi de la Generalitat, atorgada l'any 1991, i la medalla al mèrit sardanista.

Passà els últims anys de la seva vida a Llafranc i morí el gener 
de 2005 d'una afecció cardíaca.

Podeu gaudir-ne d'una petita mostra:


OCA AMB NAPS   cliqueu aquí

SAL I PEBRE  cliqueu aquí

EL TUTUT DE L'AVI    cliqueu aquí

JOSEP VICENS I JULI

Conegut com l’Avi Xaxu va néixer a L’Escala l’any 1870 va ser un gran músic i compositor de sardanes. Tot i  haver rebut formació musical de molt petit va ser molt autodidacta. Era capaç de tocar diversos instruments segons les necessitats de la cobla (flautí, flauta, tenora, fiscorn i contrabaix.

Als trenta sis anys fundà la cobla La Principal de l’Escala. Més tard es traslladà amb la seva família a Malgrat on participà en la creació de les cobles La Principal de Tordera i La Principal de Calella i quan residí a Girona creà la Cobla Xaxu. En finalitzar la Guerra Civil s’exilià al nord de França fins l’any 1941 que tornà a l’Escala.

Com el seu pare treballà tota la vida fent de barber. Deien que s’oferia a donar classes de música a canvi que l’alumne fes d’aprenent de barber. També dirigia corals i en creà alguna.

Va compondre més de cinc-centes sardanes malgrat només se’n conserven la meitat. Té sardanes molt conegudes com Bona Festa o Carícies.

Fou pare de Josep Vicens i Mornau i avi de Josep Vicens i Busquets també compositors de sardanes.

Morí a l’Escala el 18 d’abril de 1956. 

El 19 de Juliol del 2011 TV3 va emetre un monogràfic sobre el compositor,que podeu veure si cliqueu aquí

BONA FESTA, SI VOLEU SENTIR-LA 

      CLIQUEU AQUÍ

CARÍCIES
      CLIQUEU AQUÍ

FRANCESC MAS ROS

Important compositor de sardanes i molt popular entre els dansaires de sardanes. Segons explicava ell mateix la vocació musical li venia del seu pare que era afinador de pianos i tenia una empresa de lloguer de pianos de manubri. Havia nascut a Caldes de Malavella l’any 1901 i als anys vint ja feia d’acompanyador musical de pel·lícules mudes de cinemes de Girona i altres poblacions properes. També es dedicava a acompanyar al piano grups de varietats de la comarca.

Durant trenta anys estigué vinculat a l’Orquestra J.A.D.R.I.S de Caldes de Malavella com a director i pianista.

 Després de fer fallida l’empresa familiar pel declivi dels manubris es dedicà de ple a la composició, especialment Pas- dobles. Era un bon instrumentista però a partir dels 60 anys es dedicà només a la composició.

La seva prolífica obra de sardanes (unes dues-centes cinquanta) i de ballables (una cinquantena) la inicià amb més de quaranta anys. Va gravar la seva obra en discos de vinil, més de cinquanta, record que només li disputaria en Ricard Viladesau. Les seves sardanes, molt balladores i sol·licitades en els aplecs, tenen tendència a repetir-se i hi ha qui les qualifica despectivament com a pas-dobles sardanistes. 

Els ballables els solia signar com a Sorma.

Morí al seu Caldes el 23 d’agost de 1985.

Sardanes destacades:

L’amic Homar, Dos de l’Empordà, Tossa bonica, Noies alegres, Petita ofrena....  

Si voleu sentir "L'amic Homar" cliqueu aquí     

(Dedicada al seu amic Josep M. Homar i Serra)                                                                                                              

DIADA DE SANT JORDI

Llibres, roses . . . sardanes

Molts compositors de sardanes han dedicat sardanes a la Diada de Sant Jordi. Una diada tan bonica i festiva i tan significativa pel que representa per la cultura i sobre tot per les nostres reivindicacions nacionals.

A més de regalar-nos llibres i roses també ens hem de regalar, sobretot els que estimem tan la nostra dansa, una sardana.

Fèlix Martínez i Comín va compondre la sardana, Rosa de Sant Jordi, amb lletra de Josep Maria Bernat i Colomina.

ROSA DE SANT JORDI

La garlanda de la primavera ja ha arribat

És l’abril amb corrandes de roses.

És l’abril coronat de colors.

Sant Jordi, cavaller de Catalunya,

et porta l’amor.

El vent s’ha endut les boires

i l’abril s’ha vestit lluminós

i tinc... el pit ple de roses...

Per tu, la rosa blanca,

mig closa, mig ufana,

que et porta l’alenada

d’un dia de tendror.

Per tu rosa daurada

plorosa de rosada

que et porta l’enyorança

d’un vell amor perdut.

Jo no sé si els somnis m’han fet veure l’atzar.

Jo no sé si en somnis t’he allargat les mans...

t’he cobert de flors el front.

Per tu, rosa grana,

altiva i sobirana,

que et porta apassionada,

perfum de nits d’amor.

Per tu, totes les roses,

per tu, les millors coses,

per tu, una flor desclosa,

per tu, la joventut.

Si vol sentit "Rosa de Sant Jordi" clica aqui

Altres compositors han dedicat sardanes a la rosa de Sant Jordi, com aquesta musicada per Isidre Fabra i Bover i lletra d'autor desconegut, però que cantava en Ramon Calduch i que diu així:

ROSA DE SANT JORDI, ROSA D'AMOR

Curts:

Dia d’amor i esperança

toies de roses arreu

el dia somiat reviu

la seva imatge em somriu.

Jorn de pregària, jorn de ramells

en fem ofrena amb gran amor

al nostre Sant

i amb gran dolçor

sent nostres cants.

Rosa, rosa de Sant Jordi,

rosa, rosa de l’amor.

Rosa, rosa de l’amor.

Llargs:

Dolça primavera d’un bell esplendor

rosa de Sant Jordi, rosa de l’amor,

Catalunya vibra portant pomells de roses

al seu patró glòrios.

Dolça primavera d’un bell esplendor

rosa de Sant Jordi, rosa de l’amor.

La Festa de Sant Jordi, 

que agermana a tots els Catalans

plena de goig i fe

abraça els nostres cants.

La Festa de Sant Jordi,

que jamai ningú oblidarà

serà sempre el jardí

que nostre cor cultivarà.

La Festa de Sant Jordi,

que jamai ningú oblidarà

serà sempre el jardí

que nostre cor cultivarà.

També trobem una altra composició de Ramon Serrat i Fajula amb lletra de Domènec Juncadella i Ballbé. 

LA ROSA DE SANT JORDI

L'airet era molt fi,

les merles refilaven per dins la bardissa

i el sol ixent ens desvetllava,

les flors llençaven dolça flaire

i el jorn d'abril va ponzellar.

Lluminós jorn de goig esclatant

que ofrenes una rica monjoia

tremolant en el pit de cada noia.

Posa-hi el forc que ens abrandava

el cor pobric de llum i força

per fer-lo sempre triomfant.

Rosa d'Abril que vols claretat,

lliura el teu cant al sol de Sant Jordi

que floria sobre un camí de roses.

JOSEP TAXÉS I MESTRES

El darrer dia de classe la companya M.Carme Juan, que tan bon treball està fent amb la Magda Simón sobre el barri de Gràcia, em va passar un paperet en que em deia que un tal Josep Taxés i Mestres havia dedicat una sardana a la finca La Fontana (1957) de la que n’havien parlat en el seu 

darrer treball.

Vaig decidir cercar-ne informació ràpidament i, quina ha estat la meva sorpresa, que he descobert un personatge relacionat amb la sardana que no coneixia i del que ara us en parlaré:

Josep Taxés i Mestres, Barcelona 1890-1959, va ser un músic i prolífic compositor sardanista. Va estudiar solfeig i piano a l’Schola Orpheonica del Palau de la Virreina. L’any 1928 n’era professor i l’any 1932 bibliotecari. Després amplià la seva formació fent cant, harmonia, composició i instrumentació. L’any 1913 ja debutava al Teatre Bosque com a tenor; i durant una vintena d’anys actuà en teatres d’arreu de Catalunya i del món.

Va estar en diverses entitats corals com l’Orfeó de l’Agrupació Sardanista de Barcelona, l’esbart infantil Gavines, el Cor de Pescadors de la Barceloneta, Amics sardanistes de la Sagrada Família, Casal Lleidatà de Barcelona i també en esbarts de Prats de Lluçanès i Girona. Més tard es va vincular molt a Santa Eulàlia de Riuprimer on fundà una associació coral i un esbart promovent a la vila moltes activitats populars i culturals. A més de dirigir també tocava el piano, la flauta i la gralla.

Fou un compositor molt prolífic amb més de cent noranta sardanes, algunes amb la col·laboració d’en Josep Font i Sabaté. També té obres per a orfeó, cançons de caramelles, música sacra, goigs, música per cobla, ballet i representacions teatrals.

Si voleu conèixer l'obra clique aquí

Efectivament hi ha la Sardana LA FONTANA

L'APLEC

El mot aplec té els seus orígens en les  trobades religioses i festives que es celebraven a l’aire lliure, generalment a l’entorn d’algun santuari o indret amb algun emblema o significat religiós. Un aplec d’aquest caire és el que se celebra cada juliol a la Creu del Matagalls des de 1950. Amb els anys el mot aplec té altres significacions més enllà de la religió com per exemple la trobada d’excursionistes al cim del Canigó, la vetlla de Sant Joan per baixar la Flama. I encara avui doncs utilitzem el mot aplec per altres trobades com la patriòtica del Pi de les tres Branques, festives com l’Aplec del Cargol i folklòriques com els Aplecs de Sardanes.

Els aplecs de sardanes s'organitzen comarcalment dins del territori català mitjançant unes entitats creades amb aquesta finalitat: l'Agrupació d'Aplecs Sardanistes de les Comarques Gironines, la Coordinadora d'Aplecs de les Comarques Meridionals, la Coordinadora d'Aplecs de la Sardana de les Comarques Lleidatanes i la Comissió d'Aplecs Sardanistes de Barcelona. En quant a difusió internacional, la Fundació Universal de la Sardana va fer possible que aquest ball fos present als Jocs Olimpics de Barcelona, Atlanta i Sidney,


Cada d’any s’organitzen a la majoria de pobles de Catalunya, petits o grans, aplecs de sardanes. Els més modestos amb una sola cobla i altres amb més història i possibilitats econòmiques amb tres, quatre i fins i tot cinc cobles de les més reconegudes del moment. Aquests aplecs són un important punt de trobada de gent d’arreu del territori. Podem trobar-nos gent de les Terres de l’Ebre, de Terres de Ponent o de la Catalunya Nord. Les cobles més cobejades pels organitzadors dels aplecs solen ser les que provenen de les comarques gironines.





En els aplecs de sardanes podem gaudir a l'aire lliure (si no plou), en bells entorns, de la música de les cobles tot dansant al so de la tenora, el flabiol, el tible, el fiscorn.... mentre ho compartim amb els amics i fem noves coneixences.


Enllaç Guia d'aplecs 2013

JOSEP COLL I LIGORA

Llançà (Alt Empordà) 1893 - Cassà de la Selva 1965, fou un extraordinari intèrpret de tenora. Es feu construir una tenora metàl·lica que és actualment al Museu de la Sardana de Girona. Va tenir una llarga trajectòria com a intèrpret formant part de prestigioses cobles com: La Selvatana, La principal de la Bisbal, Montgrins i Barcelona. Va compondre unes noranta sardanes gairebé totes enfocades al seu lluïment personal d’instrumentista. Hi ha dues sardanes molt sol·licitades en aplecs i ballades, El Sereno obligada de tenora i Búfalo Bill obligada de fiscorn.

Si vols sentir "El Sereno" clica aquí





                   Si vols sentir Búfalo Bill" clica aquí

Té una extensa obra d'obligades de tenora com:

• Adéu-siau 
• Als amics Coscolla, per a dues tenores
• L'amic Catllà
• L'amic Joan
• Angeleta, dedicada a la seva muller, Àngela Teixidor
• Apa camina
• Aromes d'estiu
• Cant a la vida
• Competència, per a tenora i tible
• Els dos serenos, nova versió d'El sereno
• Dos solistes, per a tenora i tible
• En Cufí flequer, per a tenora i tible
• Escalant l'infinit
• Expectació, per a tenora i tible
• Flor de maig, per a tenora i tible
• Garriguella
• Jorn naixent
• Recordant
• El sereno
• Sempre per tu

COBLA LA PRINCIPAL DE LA BISBAL

                            125 ANYS 

Aquest any la cobla La Principal de la Bisbal celebra els 125 anys de la seva fundació. La cobla ha programat nombrosos  actes, un dels quals es celebrarà dissabte que ve, dia 23 de març, a l'Auditori. (www.auditori.cat)

Any 1932

La Principal de la Bisbal es va fundar l’any 1888. El seu naixement coincideix amb l'època que la sardana comença a expansionar-se per Catalunya. Feia tot just tretze anys de la mort de Pep Ventura.
La sardana havia començat un procés d'evolució i expansió que li va permetre estendre's de les terres de Girona a arreu de Catalunya.

Els primers músics que van formar part de la primera etapa van sorgir de l'escola del compositor i musicòleg Joan Carreras i Dagàs. De fet, no s'entendria el seu naixement sense tenir present la feina dels anys anteriors de Carreras i de la seva Escola de Música a la Bisbal. Carreras, que era de Girona i havia estat treballant a Barcelona i a França, segurament va anar a la Bisbal per la seva amistat amb Joaquim Galí, bisbalenc apotecari, i Melcior de Ferrer, compositor molt conegut de l'època.

La majoria d'edat de la cobla La Principal de La Bisbal, l'inici de la seva gran puixança, es va produir amb l'arribada, a començaments del segle XX, de diversos components de la cobla de Palau-Sator: els Saló i els seus familiars propers, els Barnosell.

El 1935 és nomenat director Conrad Saló i Ramell que exercí el càrrec fins el 1990, i ha estat considerat el director de cobla més capacitat i rigorós.

La baixa de Ferran Rigau l'any 1950 propicià que s'hi incorporés Ricard Viladesau, de la qual en formaria part fins al 1970. Viladesau en va ser el solista indiscutible de la tenora, en un moment on també va coincidir amb el "Moreno" (Josep Puig) al fiscorn i l'Àngel Pont al tible.

L'any 1988, en la commemoració del centenari de la cobla, l'entitat va rebre homenatges a tots els indrets on van actuar, destacant els actes del centenari a la Bisbal i els concerts al Gran Teatre del Liceu, al Palau de la Música Catalana, a l'Abadia de Montserrat i al Palau de la Generalitat, on li va ser atorgada la prestigiosa Creu de Sant Jordi.

Músics més rellevants

Les figures més rellevants de la història de la cobla n'han format part en un moment o altre de la seva trajectòria artística. Cal esmentar els tenores:Josep Gispert Albert Martí, Ramon Rossell, Josep Coll, Ferran Rigau i Ricard Viladesau; els tibles: Enric Barnosell, Àngel Pont i Joan Parés; els trompetes: Pere Pruñunosa, Francesc Capellas i Joan Sadurní; els fiscornaires: Tomàs Garcia, Lliberat Juanals, Josep Puig "Moreno" i Josep Riumalló; els contrabaixos: Fèlix Horcajo, Emili Saló, Josep Vallespí, etc..
.

Alguns directors de La Principal de La Bisbal han estat els Mestres: Robert Mercader, Josep Canet, Josep Maria Soler, Josep Saló, Genís Canet, Conrad Saló, Josep Cassú, Josep Maria Surrell, i el fill de Josep Cassú, Francesc Cassú n’és el director des de 1992.

L'INDEPENDENTISME ARRIBA AL MÓN SARDANISTA

La nostra companya, Jossie, de la classe de blogs m’ha fet arribar de part de la seva amiga i compositora de sardanes Montserrat Pujolar la següent noticia que crec que és molt important fer-ne publicitat.

El passat diumenge 10 de març Cornellà de Llobregat va acollir la presentació en societat de la sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) "Sardanes per la Independència". Més de 1500 sardanistes s’hi van aplegar per ballar les nou sardanes sobiranistes interpretades per 51 músics de la "Cobla Per la Independència".

Com diu la coordinadora de la sectorial, Anna Costal: “va ser una jornada sardanístico-independentista molt emocionant”, i l’elecció de Cornellà de Llobregat perquè: “És al Baix Llobregat on l’independentisme ha de fer més força”

Les partitures de les nou sardanes estrenades s’han posat a la lliure disposició de que vulgui interpretar-les.

Entre les composicions estrenades, n'hi va haver amb noms tan suggerents com: Català a l'atac (Dani Gasulla), Nosaltres decidim (Marcel Casellas), Segant cadenes (Jordi Feliu), 300 anys i punt (Xevi Capdevila) o Independansa (Jordi Paulí), entre d'altres.

ARENYS DE MUNT

     "CAPITAL DE LA SARDANA 2013"

El proper dissabte 16 de març Arenys de Munt es convertirà en la primera població que rep el títol de "Capital de la Sardana". És l'inici d'una nova etapa que neix per donar continuïtat a el que durant cinquanta un anys va ésser "La Ciutat Pubilla de la Sardana".

Aquesta nova etapa com diuen els seus organitzadors és per: "Sacsejar, renovar i actualitzar aquest sector cultural tan propi del nostre país".

S'han programat gairebé un centenar d'actes per anar-los desenvolupant fins que Barcelona n'agafi el relleu l'any 2014.

Autora: Núria Herrero Puche

Més de cinc-cents alumnes d'escoles de la població han participat en el concurs per trobar la mascota representativa de la capital de la sardana 2013. La proposta guanyadora l'ha fet una nena de cinquè de l'Escola Sant Martí.

Durant la ballada del matí es farà el nomenament i es lliurarà la bandera de la capitalitat. També es llegirà el tradicional missatge al món sardanista i es descobrirà una placa a l'Ajuntament.

Podeu consultar el programa al següent enllaç:
                                                     programa Capital Sardana 2013

També podeu escoltar alguna sardana de les dedicades a Arenys de Munt, clicant aquí:

          Sardanes a Arenys de Munt

Sardana: Arenys de Munt
Arenys de Munt - Ricard Viladesau

De poble, amics i família valedor i fidel impulsor.

Del pa de cada matí n’és un sofert i un brau guanyador.

Reprèn la feina diària rendint energia i suar.

De la raça, exponent vitalitat present.

Sempre, a l’hora precisa, puntual es l’home d’Arenys de Munt.

Llum del sol sortint matinejant,

desperta i pinta l’ample bosc ombriu,

tot l’àmbit termenal i noves construccions,

albada rutllant, cims i racons.

És superba festa per tothom poder contemplar

l’esclat de la vida i del progrés per tot arreu

afany veïnal, content, joiós de ben dotar.

El que esdevingui a ser-ne hereu.

Ja és mil·lenari d’aquest poble el naixement;

celebrem la data agermanats i rememorant

el coratge i el valor de tota aquella gent

que l’han fet bo, que l’han fet gran.

Aquell home matiner que disfruta estalviant

enginyós i bon feiner, ara l’estem glorificant.

Torrentbó i Subirans, vells fiols d’Arenys de Munt,

la Creueta i Collsacreu, amb la Puntaire sempre amunt.

Amunt, Arenys de Munt, amunt sempre, Arenys de Munt.

                                Música: Ricard Viladesau i Caner

           Lletra: Josep Martori